Resultats de la cerca frase exacta: 410
Diccionari de la llengua catalana
|
71.
plutòcrata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Persona que té poder o influència a causa de la seva riquesa. [...]
|
|
72.
tirania
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Poder d'una sola persona exercit d'una manera opressiva. Autoritat opressiva. [...]
|
|
73.
arrogància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Qualitat d'arrogant. Orgull agressiu, insolent, de qui s'atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius. Un escriptor d'una arrogància intolerable. Manifestació o acte d'arrogància. No puc suportar les arrogàncies d'aquest home. [...]
arrogāncia
|
|
74.
pair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Digerir 1 i 2. Un aliment difícil de pair, de bon pair. Mai no va poder pair que l'enganyessis. no poder pair algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. L'Albert no pot pair la seva cunyada. [...]
|
|
75.
delegat delegada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Persona en qui es delega una facultat o poder. El delegat d'hisenda. [...]
|
|
76.
despoderat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Mancat de poder o vigor. Un asil per a recollir les persones despoderades. [...]
|
|
77.
gerontocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Sistema polític i social en què el poder està en mans dels vells. [...]
|
|
78.
mandant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Persona que dona a una altra el poder d'obrar en nom seu. [...]
|
|
79.
politicologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Ciència que estudia la política o les relacions de poder de la societat. [...]
|
|
80.
pontificat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Dignitat de pontífex. Temps durant el qual un pontífex exerceix el seu poder. [...]
|
arrogāncia
1 f. [LC] Qualitat d'arrogant.
2 f. [LC] Orgull agressiu, insolent, de qui s'atribueix una importāncia, un valor, una dignitat, un poder, excessius. Un escriptor d'una arrogāncia intolerable.
3 f. [LC] Manifestaciķ o acte d'arrogāncia. No puc suportar les arrogāncies d'aquest home.